L’assistència a la persona amb discapacitat (l’antiga incapacitació) va ser modificada en la nostra legislació, i no només des d’un punt de vista nominal o terminològic, sinó amb la finalitat de dotar aquesta institució d’un contingut adaptat a les necessitats de la persona que la requereix.
L’article 226 del Codi Civil de Catalunya estableix que la persona major d’edat pot sol·licitar la designació d’una o més persones que l’assisteixin per complementar la seva capacitat jurídica en cas que aquesta es trobi, d’alguna manera, disminuïda.
Així mateix, s’autoritza que, en defecte de capacitat de la persona interessada, determinades persones —les més pròximes per raó de parentiu— puguin sol·licitar-la en nom seu, sempre que aquesta assistència no s’hagi atorgat de manera preventiva i no existeixi un poder vigent que confereixi el suport necessari.
Pel que fa al procediment per a la seva constitució, es distingeix entre la seva formalització mitjançant escriptura pública notarial o bé a través del procediment judicial legalment establert.
La reforma esmentada va perseguir que la funció d’assistència s’ajustés a la dignitat de la persona, posant l’accent en el respecte dels seus drets, desitjos, voluntat i preferències.
En els paràgrafs següents tractaré d’analitzar alguns dels aspectes més rellevants d’aquesta figura, incidint especialment en la seva utilitat, ja que permet que qualsevol persona amb la capacitat disminuïda pugui dur a terme els actes més rellevants de la seva esfera jurídica i personal. A més, constitueix una ajuda inestimable per als seus familiars a l’hora de prestar el suport necessari.
Pel que fa a l’abast de l’assistència, que haurà de delimitar la resolució o l’escriptura que la constitueixi, dependrà, com és lògic, del grau de disminució de la capacitat de la persona en benefici de la qual s’estableix.
D’aquesta manera, aquest suport permet dur a terme activitats o tràmits de la vida quotidiana que poden semblar fins i tot trivials, però que resulten imprescindibles en determinats supòsits de capacitat limitada. Entre d’altres, es poden destacar els següents:
- La gestió econòmica ordinària, que comprèn actuacions com ara efectuar pagaments, revisar factures o gestionar comptes corrents.
- Les gestions de caràcter administratiu, entre les quals destaquen la tramitació de prestacions o pensions, el reconeixement de la situació de dependència i, en general, qualsevol comunicació amb l’Administració.
- La supervisió de tot allò relacionat amb la salut de la persona assistida, tant per controlar les pautes de medicació com per concertar cites mèdiques i, en general, atendre les seves necessitats sanitàries.
- La prevenció de possibles abusos per part de terceres persones, evitant que puguin aprofitar-se de la situació de disminució de la capacitat amb finalitats il·lícites, com ara fraus o estafes.
Amb caràcter general, l’assistència s’orienta a complementar, en major o menor mesura, la capacitat jurídica de la persona que té les seves facultats disminuïdes, però sempre, tal com s’ha indicat anteriorment, de la manera menys intrusiva possible, és a dir, preservant al màxim la seva autonomia en tots aquells àmbits en què la pugui exercir.
Pel que fa al procediment judicial, que es tramita com un expedient de jurisdicció voluntària, és relativament senzill. Comença amb un escrit presentat per la part interessada, en el qual s’exposen els motius que el fonamenten, sustentats en la documentació o en les proves pericials corresponents.
Posteriorment, el tribunal convoca una compareixença amb la intervenció del Ministeri Fiscal, en la qual, entre altres actuacions, el jutge entrevista la persona afectada per valorar la seva situació i examina la idoneïtat de la persona proposada per exercir el càrrec d’assistent.
La interlocutòria que resol el procediment determinarà de manera precisa els àmbits o les matèries en què serà necessari el suport o l’assistència, i designarà la persona que l’haurà de prestar, així com la manera d’implementar-la.
En definitiva, cal perdre qualsevol reticència a iniciar aquest tipus de procediments, ja que, a més de ser relativament senzills, constitueixen un mitjà idoni per assistir les persones que han vist limitada la seva capacitat d’obrar.
Mariano Martínez de Azagra Calonge
Soci – Axis Legal Advocats