Un dels problemes recurrents que es plantegen en la vida d’una comunitat de propietaris, i que afecta en concret l’autonomia de les persones grans o amb discapacitat, és el de l’accés d’aquestes persones als seus habitatges quan l’edifici no disposa d’ascensor.
Com és sabut, i a manca d’un acord de la junta que aprovi l’obra de supressió de barreres arquitectòniques, el dret català permet acudir als tribunals per aconseguir que la comunitat les suprimeixi.
Tanmateix, i contràriament al que es podria pensar, reconèixer la importància de l’accessibilitat no implica que la instal·lació de qualsevol ascensor no hagi d’estar subjecta a limitacions i condicionants. De fet, és oportú tenir en compte una sèrie de qüestions fonamentals si es vol tenir èxit en la reclamació.
El problema exigeix combinar dues preguntes: qui necessita l’adaptació i quin tipus d’actuació es pot dur a terme. Una demanda sòlida ha de respondre a totes dues.
1. Qui pot sol·licitar la intervenció judicial.
L’article 553-25.5 del Codi civil de Catalunya reconeix aquesta possibilitat als propietaris i als titulars d’un dret possessori sobre un element privatiu quan ells mateixos, o les persones amb qui conviuen o treballen, tenen alguna discapacitat o són majors de setanta anys.
La norma exigeix, a més, que no s’hagi aconseguit l’adopció de l’acord comunitari i que les obres siguin raonables i proporcionades per assolir l’accessibilitat de l’immoble.
Per això, és important acreditar el vincle amb l’habitatge o local, l’edat o la discapacitat i les barreres existents.
A efectes probatoris, quan s’al·leguen dificultats de mobilitat, es recomana aportar un informe mèdic que ajudi a explicar per què les escales impedeixen o dificulten l’accés i quines característiques ha de tenir la solució.
2. L’acord de la comunitat, o la seva absència.
La instal·lació d’ascensors i les obres de supressió de barreres es poden aprovar per majoria simple dels propietaris participants en la votació i de les seves quotes, fins i tot quan afectin l’estructura o la configuració exterior de l’edifici.
Tenint en compte això, convé distingir dos escenaris.
A) Si existeix un acord vàlid i prou definit, la reclamació es pot dirigir a obtenir-ne el compliment.
B) Si no s’ha aconseguit aprovar-lo, entra en joc la intervenció judicial de l’article 553-25.5. D’aquí la importància de conservar o obtenir les sol·licituds, convocatòries, actes i respostes, ja que permeten conèixer què es va proposar i per què no es va executar.
3. Necessitat d’una petició concreta i no abstracta.
Un dels errors més rellevants quan s’acudeix a la via judicial consisteix a sol·licitar simplement que s’instal·li un ascensor i deixar per a més endavant l’elecció de l’emplaçament, les obres necessàries i el seu cost. Es tracta d’un error essencial, ja que conduirà, amb tota seguretat, a la desestimació de la