El Tribunal Suprem obre la porta per a que els propietaris deixin de pagar els subministraments en casos d’ocupació sense títol
La Sentència 426/2026 del Ple de la Sala Segona del Tribunal Suprem ha estat recentment àmpliament comentada. El motiu és que fixa doctrina sobre una qüestió que havia generat resolucions contradictòries i debat en els àmbits jurídics: si tallar el subministrament elèctric per forçar una persona a abandonar un habitatge pot constituir un delicte de coaccions.
La resposta del Tribunal és afirmativa. Existeix un delicte de coaccions quan qui ocupa l’immoble ho fa legítimament. Però la resolució incorpora una segona conclusió que pot tenir encara més transcendència pràctica: els propietaris no semblen estar obligats a continuar sufragant els subministraments d’un habitatge ocupat il·legalment.
El cas no tractava d’una ocupació il·legal
Els fets resolts pel Tribunal Suprem no afectaven un cas d’ocupació il·legal (ocupes), sinó una situació de crisi matrimonial. Durant un procés de divorci, el marit va donar de baixa el contracte de la llum del domicili familiar amb la finalitat que la seva esposa abandonés l’habitatge, en el que la dona continuava residint-hi legítimament. El Tribunal considera que la cancel·lació del subministrament constituïa una forma de pressió destinada a doblegar la seva voluntat.
Per aquest motiu, el Ple de la Sala confirma la condemna per un delicte de coaccions i estableix que la denominada vis in rebus —la força exercida sobre les coses— també pot integrar el delicte quan s’utilitza per restringir la llibertat d’una persona.
La clau és distingir entre qui té dret a ocupar l’habitatge i qui no en té cap
La gran aportació de la sentència és que el Tribunal diferencia clarament dues situacions que fins ara sovint es confonien.
D’una banda, hi ha les persones que ocupen un habitatge amb algun títol jurídic, encara que aquest sigui discutible o estigui pendent de resolució judicial: un arrendatari, un cònjuge amb dret d’ús, un familiar autoritzat o qualsevol persona que mantingui una possessió legítima o aparent.
En aquests casos, el propietari no pot utilitzar el tall dels subministraments com a mecanisme de pressió per recuperar la possessió. Si vol obtenir el desallotjament, haurà d’acudir als procediments judicials corresponents.
Però el Tribunal afirma que la situació és diferent quan qui ocupa l’habitatge no té absolutament cap dret ni títol que empari la seva possessió.
El propietari no hauria de finançar els subministraments dels ocupes.
És en aquest punt on la sentència introdueix una doctrina especialment rellevant.
El Tribunal assenyala que, quan l’ocupació és completament il·legítima, concorren diversos arguments que aconsellen excloure la responsabilitat penal del propietari que decideix deixar de mantenir els subministraments.
En primer lloc, considera que podria faltar un dels elements del delicte de coaccions, ja que el propietari actuaria emparat pel seu propi dret i, per tant, no actuar “sense estar autoritzat”, com exigeix el tipus penal.
En segon lloc, afirma expressament que no sembla exigible imposar al propietari l’obligació de mantenir d’alta i pagar els serveis bàsics en benefici de persones que han accedit il·legítimament al seu immoble.
Finalment, adverteix que obligar el propietari a continuar sufragant llum, aigua o gas generaria un enriquiment injust dels ocupants, que no només gaudirien de l’habitatge sense dret, sinó també dels seus subministraments sense assumir-ne el cost.
Això significa que es poden tallar els subministraments als ocupes?
La resposta és que el Tribunal Suprem apunta clarament en aquesta direcció, però encara no estableix una regla absoluta.
La sentència insisteix que el cas jutjat no era una ocupació il·legal i, per això, les seves consideracions respecte dels ocupes sense títol tenen un caràcter orientador. El mateix Tribunal utilitza expressions com “possiblement ens portaria a una solució diferent” o “aconsellen la no punibilitat”, deixant clar que aquesta qüestió haurà de confirmar-se quan resolgui un cas d’ocupació il·legal.
Per tant, la resolució no autoritza indiscriminadament qualsevol actuació del propietari. El que obre és una línia interpretativa molt favorable perquè aquest pugui donar de baixa els contractes dels quals és titular o deixar d’assumir el cost dels subministraments quan l’ocupant no disposi de cap títol jurídic.
Això no equival, però, a legitimar actuacions materials com manipular comptadors, instal·lacions, escomeses o claus de pas, ni tampoc permet actuar per la via de fet quan existeixi qualsevol dubte sobre el dret de possessió.
Una doctrina que pot canviar molts conflictes
Fins ara, molts propietaris continuaven pagant durant mesos o anys els consums d’habitatges ocupats per por de ser denunciats per coaccions.
La Sentència 426/2026 modifica substancialment aquest panorama. Sense legitimar l’autotutela ni substituir els procediments judicials de desnonament, el Tribunal deixa clar que no sembla raonable obligar el propietari a finançar els serveis bàsics d’una ocupació completament il·legal.
La diferència és decisiva: tallar els subministraments a qui ocupa legítimament un habitatge pot constituir un delicte de coaccions; en canvi, quan es tracta d’uns ocupes sense cap títol jurídic, el Tribunal Suprem considera que la resposta penal podria ser diferent perquè el propietari no té per què assumir indefinidament el cost dels subministraments d’una ocupació il·lícita.